Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926 - 2014), editor, crític literari i assagista. És un dels fundadors i primer President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
És el principal teòric i defensor a Catalunya del "realisme històric". L'antologia Poesia catalana del segle XX (1963), coescrita amb el crític Joaquim Molas, es considera el "manifest" d'aquesta tendència. A partir de 1968, la seva intenció crítica evoluciona cap a l'estructuralisme. És des d'aquesta perspectiva eclèctica i oberta que escriu els assajos més incisius i brillants, Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971) i Josep Pla o la raó narrativa (1978). És un dels crítics més influents en la renovació tècnica i estètica que va suposar la generació de la dècada de 1970, tan a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol. D'entre els seus llibres fonamentals cal ressenyar també L'hora del lector (1957) i Nueve novísimos poetas españoles (1970), així com les seves memòries després de tants anys en el món de l'edició: Els escenaris de la memòria (1988), Seductors, il·lustrats i visionaris (2009) o Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics (2012), entre d'altres.
Bona part de la trajectòria professional de Josep M. Castellet es desenvolupa al segell editorial Edicions 62, que dirigeix entre 1964 i 1996. També dirigeix Ediciones Península, segell en castellà dedicat a assaig i filosofia. Des de l'any 2000 és president del Consell d'Administració de Grup 62. La seva tasca d'editor és cabdal per entendre el desenvolupament del panorama editorial en llengua catalana a partir de la segona meitat de segle XX.
El 1983 és distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L'any 2002 rep la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva tasca com a editor i assagista, i el 2010 el Premio Nacional de las Letras, entre molts d'altres premis i honors.
Va ser soci d'honor i membre de la Comissió consultiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Biografia extreta de l'AELC
Fotografia