BIOGRAFIA

Josep Maria López-Picó, poeta -autor d'una ingent obra en vers -, prosista, intel·lectual barceloní i editor. És un dels escriptors més destacats del Noucentisme.

Llicenciat en lletres, guanya el 1907 uns Jocs Florals, i des que l'any 1910 surten els seus dos primers aplecs de versos, Intermezzo galant i Turment-Froment no deixa de publicar poemes, amb regularitat. La seva poesia té força ressò entre els crítics noucentistes, i López-Picó aviat trava amistat amb Eugeni d'Ors, Carles Riba o Joaquim Folguera, amb qui funda el 1915 La Revista i Les Publicacions de la Revista.

La seva obra poètica, que compta amb més de noranta "opus", com els cotitulava ell mateix, constitueix un corpus coherent i continu, una evolució espiritual a la recerca de Déu i de la poesia pura. Destaquen L'ofrena (1915), El meu pare i jo (1920), Elegia (1925), Invocació secular (1926), Variacions líriques (1935) -guanyador del Premi Joaquim Folguera-, Epifania (1936), i ja en l'època final de la seva vida, de marcat to apologètic i teològic, Via Crucis (1947) o Job (1948). Aquell mateix any 1948 surt el primer volum de les seves obres completes.

La seva obra en prosa inclou sis volums de Moralitats i pretextos, notes esparses que López-Picó escriu al llarg de la seva vida sobre història i literatura, o el dietari, testimonialment molt valuós, que escriu els últims trenta anys de la seva vida, entre d'altres textos.

Permanentment caracteritzat per la dualitat entre la creació poètica constant, continguda i solitària, i un cert intel·lectualisme implicat amb la realitat que l'envolta, el poeta és alt empleat de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, des del mateix any 1907 de la seva fundació i fins i tot de manera clandestina durant els anys trenta, i participa en diverses trobades i tertúlies de la Barcelona de la preguerra i de la postguerra. 

Biografia extreta de l'AELC

PUNTS

Itineraris