Llicenciat en belles arts i antropologia social i cultural, fou professor d’història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra. Exerceix de professor de català, feina que compagina amb l’activitat d’escriptor, articulista i tertulià en mitjans de comunicació. És impulsor i, des del 2016, director de la residència d’arts, ciències i humanitats d'Olot, centre per a estimular els intercanvis i el treball conjunt entre creadors.
Inicià la seva tasca creativa en el camp de la pintura i la fotografia, disciplines que no ha abandonat mai. Ha publicat les novel·les Els ventres de la terra (2000, premi Pedro Saputo de las Letras Aragonesas, en la categoria de llengua catalana, 2001), L’arbre sense tronc (2001), Una llengua de plom (2002), recollits en la trilogia De fems i de marbres (2003), conjunt de narracions interrelacionades que constitueixen un fresc de les terres de Ponent.
Són també notables els reculls de narracions La força de la gravetat (2006, premi Ciutat de Lleida 2005, i premi Crítica Serra d’Or de narrativa i Nacional de cultura 2007), La matèria primera (2007), Contes russos (2009, premi Ciutat de Barcelona i premi de la Crítica de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris 2010), i Mossegar la poma (2012).
A banda, cal esmentar la trilogia dramàtica Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) i el recull de narracions. Col·laborador de la revista d’història i cultura L’Avenç. El 2010 publicà la narració juvenil El viatge d’A i s’estrenà l’obra teatral No Som Res. El 2014 publicà La pell de la frontera, recull de vivències protagonitzades per treballadors immigrants a les terres de Ponent, obra guardonada amb el Premi Crítica Serra d'Or de narració (2015).
Biografia extreta d'enciclopedia.cat
Imatge: © ANTONIO GALEOTE