«El que m'interessa és fer-me entendre i, si pot ser, divertir una mica el lector.»
"Signatures. El llibre d'Or del Casino Menestral. Figueres 1856-2000"
Josep Valls i Grau neix a Sant Feliu de Pallarols (La Garrotxa) el 13 de novembre de 1944. Garrotxí de naixement però procedent d'una família d'obrers del Maresme, l'ubiquem des de l'any 1969 a l'Empordà, més concretament a Figueres, on està del tot arrelat.
Ser el segon de tres germans i presentar aptituds per a l'estudi condicionarà bona part de la seva infantesa i adolescència, ja que passarà vuit anys de la seva vida, del 1954 al 1962 i com tants altres nois en aquells moments, estudiant al Seminari Conciliar de Girona. Tot i deixar els estudis eclesiàstics inacabats, del Seminari li'n quedarà una sòlida formació humanística i filosòfica, un grapat de vivències per explicar i molts amics.
Als 19 anys torna al poble natal, però serà per poc temps perquè de seguida s'allista voluntàriament al servei militar i passa 20 mesos al RAC 22 de Girona; a la capital de província hi treballarà i hi viurà fins el 1968. Un any més tard es casarà amb la garrotxina Carme Busquets, s'instal·laran a Figueres i entrarà a treballar al Motel o Empordà, primer com a recepcionista i més endavant al càrrec de l'administració.
Valls compagina la seva vida laboral amb les seves passions: per una banda, la conversa amb els amics i el cultiu de les seves hortalisses; per l'altra, la degustació d'una bona cuina, els viatges i la música, i, lògicament, la literatura. Ja en l'adolescència, el seu pare, un autodidacte aficionat a la pintura, el dibuix i la literatura, li transmetrà el gust per la lectura i l'escriptura, però serà Josep Pla el seu veritable mestre; no en va, és a partir dels anys '80 quan Valls salta a la palestra literària, curiosament pocs anys després d'haver conegut personalment el de Llofriu i d'haver-hi establert una estreta amistat. La coneixença Pla-Valls s'inicia l'any 1973 quan el primer comença a freqüentar el Motel Empordà, propietat de Josep Mercader, i on Valls treballa. A partir d'aquell moment comparteixen plegats moltes vetllades -al mas Pla, al Motel, sols o acompanyats de bons amics- i Valls es va forjant com un bon coneixedor no solament de la figura humana de Pla sinó també de la seva obra completa. Aquesta amistat li ha permès de participar en taules rodones i conferències sobre l'autor, i escriure articles i llibres. Primer va ser Josep Pla, inèdit (1982), després Josep Pla: converses a l'Empordà (1986) i uns anys més tard Pla de conversa (1997). Els tres llibres són una recopilació fidel de les converses que Valls, Pla i altres interlocutors mantenien en llargues i entretingudes tertúlies i que Josep Valls es dedicava a transcriure pacientment cada nit en arribar a casa. L'èxit d'alguns d'aquests articles a la premsa el va portar a publicar un primer recull en forma de llibre, després una segona obra amb més textos i, finalment, una tercera recopilació que incorporava tots aquells papers que li havien quedat al calaix.
Valls destaca especialment en els camps de la narrativa i l'assaig on escriu sovint sobre temes que alhora són les seves passions: viatges, gastronomia, història local i universal, pintura...; els seus són textos en què el lector hi podrà trobar a banda de grans coneixements culturals, la descripció minuciosa d'ambients i un vocabulari amplíssim, característiques, les darreres, que adopta del mestre i amic Pla.
Fruit del rigorós internament al Seminari durant els anys '50, Valls engendra la que serà la seva primera novel·la publicada, que apareix sota l'eloqüent títol d'Estimats germans. Aquesta recull un seguit de vivències personals gairebé a mode d'autobiografia que tenen com a protagonista ambiental la ciutat de Girona. L'atracció de l'autor per Itàlia, i especialment per la regió de la Toscana, ha convertit aquest territori i la seva gent en protagonistes de més d'un dels seus textos: L'àngel atònit (1986), que rebé el I Premi de Narrativa Curta Just Manuel Casero; La Comèdia de l'art o l'art de la comèdia (1996); Granoturco Premi Pin i Soler de Narrativa (Premi Ciutat de Tarragona) (1995) en la qual Florència es converteix en escenari de diversos assassinats; també apareix en una narració recollida dins Tapís (Narradors a Girona) i és protagonista indiscutible de la seva darrera obra La ciutat del lliri roig (2006), amb la qual s'inicia en el gènere del llibre de viatges.
L'afició a la pintura l'ha portat a redactar textos per a catàlegs d'exposicions de pintura i a treballar amb amics pintors, com Miquel Plana i especialment Lluís Roura que li ha il·lustrat alguns dels seus llibres i amb qui ha compartit viatges per Grècia, Egipte o Israel. D'aquesta experiència conjunta neix el llibre Terra Santa any 2000: Egipte, Palestina, Jordània, Israel amb traducció al castellà. La gastronomia -per defecte de professió i per afició- és un altre leit motiv que acompanya els seus textos: cal tenir present el títol de la novel·la Broubufat (1996), que dedica a la seva Garrotxa natal, la sèrie d'articles publicats durant el 1998 a Presència sota el títol El gust és meu o les obres d'assaig Barques i fogons del Ter a Portbou (1991) així com La Cuina del conill (2005).
Pel que fa a la premsa periòdica, destaquen les col·laboracions que fa al Punt Diari des de la seva creació el 1979, l'Empordà Federal, el Diari de Barcelona, la Revista de Girona, Hora Nova, Set Dies, Presència, el Setmanari Empordà i Girona Gastronòmica.
(Agost 2006)
Biografia extreta de l'atlesliterari.cat