El municipi de la Selva de Mar és el veritable bressol dels Climent. A l’entrada del Port de la Selva, a mà dreta surt el camí que arriba a aquest lloc, un dels més reiterats per Fages. Els Climent van viure a la pairalia de la plaça del poble fins al segle XVIII. Llavors van erigir el casal de can Climent al Puig de Castelló d’Empúries, que va convertir-se en la residència habitual de la família.
Selva de mar! El nom t'escau;
si no t'albira el port de plata,
t'és a la vora, que se'l sent
fora l'abast de l'ull pirata.
El poble té un recolliment
quasi infinit, d'eterna pau,
entorn la plaça de la Selva.
Ciutat somorta de Pirene, un dia
el suro esquerp li faci d’abrigall
i una host de cendres, pins de verd capmall,
conqueriran el cim des de la vall,
oh nom Selva, esment i profecia.
En un redós feixuc de blau
davant la plaça solitària,
façana quàdruple, a tot vent,
parets en rombe i breu alçària,
porta les armes de Climent
ran de la llinda, en l'arquitrau,
la casa antiga de la Selva.
Un veí amb dos domicilis
–a la Selva i Castelló–
diu: He trobat el bausilis
per no anar a la processó.
Cims de la Coma, tan rics de moscats.
Si fos temps de verema els llaguts
collidors em durien, i les noies
m’arruixarien de margaridoies
i acabarien de collir, rient,
els moscats de la Coma d’en Climent.
Als baixos de la pairalia dels Climent a la Selva de Mar, Fages, el 1962, aprofitant l’esclat turístic i perseguint els possibles beneficis que li podria aportar –en realitat va resultar un mal negoci–, va obrir-hi un night club: El Celler d’en Climent, que avui és un restaurant.
Septiembre. Salvador Dalí visita el Celler d’en Climent en Selva de Mar, y me proclama arquitecto. Conozco bien a mi célebre amigo, pero nunca estuvo tan simpático y campechano como aquella inolvidable noche.
Referint-se al mas d’en Godo, propietat seva, escriu:
Aquest mas, construït amb astúcia a lloure per la visualitat dels corsaris, té uns baixos de volta de canya del país tan bons com els del famós “Celler d’en Climent”, i algun dia, a imitació del Night Club dels gitanos, que funciona al mas dels Rabassers de Dalt, tan pròxim, a tirat de cordill, funcionarà, com a anella de la cadena de llocs d’esbarjo i perdició iniciada a la Selva.
És un lloc per a contemplar la natura, i basta ascendir tres minuts per a veure la punta de Cervera i el cap de Creus, i contemplar el trànsit d’algun navili que sembla perdut en la immensitat.
És un lloc ideal per a passar-hi una lluna de mel clandestina amb la muller d’un amic. És un indret escollit perquè t’hi trobin mort i rosegat per les formigues.
Deixarem la Selva de Mar i pujarem pel camí que passa pel cementiri i l’ermita que queden més amunt del poble, a l’antic camí de Sant Pere de Rodes. Després recularem fins al Port.
Sant Sebastià a la Selva
té una ermita al cementiri;
si moro a casa i m’hi enterren
no tindria res a dir-hi.