Fages de Climent a l'Empordà és el número 19 de la col·lecció d'itinerari literaris autoguiats que publica de manera regular la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. La presentació, el guió i la selecció de textos ha anat a càrrec de Joan Ferrerós.
***
Gran part de l’obra de Carles Fages de Climent d’una manera o altra gravita sobre l’Alt Empordà; la geografia i l’orografia amb els paisatges, els rius i les muntanyes. L’obra poètica “fluvial” Trena de set aigües sobre el riu la Muga i els seus sis afluents n’és bon exemple. Les persones anònimes –pagesos, pescadors, capellans– i les rellevants, com ara escriptors amics o polítics distants, protagonistes d’epigrames punyents o instal·lades en la prosa memorialista i en els versos dels sonets. Els fets històrics amb els seus protagonistes, siguin ells comtes d’Empúries, o els episodis lamentables durant la Guerra Civil. I les llegendes, des de les clàssiques greco-romanes remotes que ‘recupera’ per al cap de n’Orfeu o l’Estartit (Estarté) a les locals generades al llarg dels segles com la que es refereix a la senyora del Castell de Quermançó. Sovint la comarca li provocava versos tan tendres com transcendents, com aquests de Balada del Sabater d’Ordis:
Tot l’Empordà recobri un tast de fruita
i de garnatxa pel seu cor d’ocell
com si les fonts ragessin moscatell.
Ai, que la vida passa a corre-cuita!
O senzillament elegíacs, de Somni de cap de Creus:
I la tarda es torna matí
quan de Montgó a Cap n’Orfeu
corona la badia el trofeu
de l’arc sèptuple de Sant Martí.
O arcàdics, extrets de Les bruixes de Llers:
Temps era temps de les magnes collites
quan no hi havia prou bótes de vi
i les més altes semblaven petites
de tant sovint com s’havien d’omplir.
D’altres mirava pel brocal del pou de la història. La fascinació pel passat del país al poeta li va fer escriure moltes estrofes, particularment sobre l’edat mitjana, durant la qual el ‘seu’ comtat d’Empúries havia fet un paper destacat; en d’altres evoca els ibers indigetes, els grecs i romans, o episodis de la darrera guerra carlina en la qual va fer-hi un bon paper el seu besavi i cap liberal Enric de Climent, altrament considerable cacic, com explica en aquests versos de Segon recull d’epigrames:
En Climent és a la Selva
i en Fages és a Palol;
en Caramany a Sant Pere
i a Terrades el baró.
Una comarca, l’Alt Empordà, que si pel seu amic Alexandre Deulofeu va ser bressol de l’art romànic, per al poeta ho ha estat del republicanisme federal. Així ho explica a Empòrion, la de les tres muralles:
Nosaltres som
una república
bilateral,
sinal·lagmàtica,
commutativa.
El lliure pacte
ens fa de llei…
I posseïdora d’un litoral, la Costa Brava, que ens explica com era fa més de mig segle, abans del turisme massiu, en una prosa periodística publicada a Los Sitios l’any 1951:
¿Qué es la Costa Brava? ¿Una comarca natural? ¿Una población dilatada e incoherente? ¿Una entidad de paisaje? Ciertamente sin ser ninguna de las tres cosas, participa de todas ellas y me permito proponer esta definición: La Costa Brava no es una ciudad lineal (una de estas horridas ciudades rectilíneas inventadas por los arquitectos de suburbio) sino un perímetro irregular en el que cada pueblo es un barrio, cada camino una calle, las calas son ágoras y las islas templos; y el mar es límite, vida, aspiración espejo y horizonte. Un bello lugar sin enlace, atravesado por deficientes carreteras, y casi ignorado por los turistas.
Amb l’itinerari literari que tenim a les mans recorrerem la comarca, iniciant el recorregut pel nord costaner –pel Port de la Selva, municipi originari de la nissaga materna del poeta–; anirem baixant resseguint els llocs fagesians del litoral i, arribats a l’Escala, ens decantarem cap a l’interior i en sentit nord per, després de diverses marrades, arribar a Sant Pere de Rodes. Per Figueres i Castelló d’Empúries, poblacions originàries també d’ancestres del poeta, passarem de llarg perquè ja els hem dedicat sengles guies. Al final de l’opuscle trobem la llista amb el nom dels pobles i dels llocs que anirem recorrent.
Aquesta autoguia, com les precedents, ha estat editada per la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, dirigida per la Dra. Mariàngela Vilallonga. Hem procurat que, a més del servei que ha de fer al visitant que la vagi seguint per pobles, viles i paisatges, també sigui útil i autònoma per a qui la llegeixi de casa estant o lluny de l’Empordà.