A Peralada hi passa el Llobregat, afluent de la Muga i, segons explica el cronista Ramon Muntaner, fill de la població, va arribar-hi un dia el senyor rei Pere el Gran. Al Castell, a més d’una biblioteca que guarda un exemplar autògraf dels Cent consells d’amor de Fages, hi ha un museu del vidre que el poeta anomena Palau del Vidre, que és el nom d’un poble rossellonès.
El Llobregat esmenta els Tallaferro,
Hugs i Dalmaus. Pensa: “El país no ha mort!
L’imant incert, ¿ha retrobat el nord?”
A Peralada arriba per conhort
un senyor nou vestit amb or i ferro.
[...]
Novell Palau del Vidre! De Cotlliure
fins a Salou, no hi ha redós més bell:
mig monestir, mig casa, mig castell.
Beat aquell qui passa el clos cancell
de l’alta nau, sojorn de l’art d’escriure.
Palau del llibre, avar tresor relicte
del manuscrit que no llegeix ningú,
de quan va anar a la guerra el brau Mambrú...
Fitant el temps, dorm el secret segur
de l’epigrama acerb, d’amics vindicta.
La biblioteca del Castell de Peralada esdevindria ‘nacional’ en l’imaginari fagesià a Vila-sacra, capital del món.
A Peralada hi hauria la Biblioteca Nacional, amb una Bíblia miniada en setanta-set idiomes presidits pel català, el llatí i el grec...
Vàreig visitar encara, amb el meu pare, el doctor Joan al palau de Peralada i al castell de Requesens: dues impressions –l’una, de sumptuositat, i l’altra, d’abrupta senzillesa– inesborrables.
I recorda el seu amic Dr. Miquel Galobardes Vila, professor de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i, a les tardes, bibliotecari al Castell, que és espacialment conegut per la producció de vins, xampanys i licors.
Vivere et filosofare:
el professor Galobardes
al matí despatxa grec
i ven xampany a les tardes.