L'itinerari literari El baix Fluvià és el número 29 de la col·lecció d'itineraris literaris autoguiats que edita la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent. La introducció i el guió van anar a càrrec d'Anna Perera Roura, qui juntament amb Alba Benjumea Forés, es va ocupa de seleccionar els textos.

***

L’any 2018 la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona va publicar l’itinerari literari L’alt Fluvià, que constituïa el número 20 de la col·lecció l‘itinerari literari autoguiat’. La publicació d’aquest itinerari va ser possible gràcies al suport del Campus Patrimoni Cultural i Natural i la seva col·laboració amb Can Trona, Centre de Cultura i Natura de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas. L’objectiu d’aquell itinerari era resseguir el curs del Fluvià de la mà d’alguns dels escriptors que havien pres el riu com a matèria literària, en un recorregut que abraçava la seva part alta: des del naixement fins a Besalú. Ara teniu a les mans la continuació del trajecte: l’itinerari literari El baix Fluvià reprèn el curs del riu i s’endinsa en algunes poblacions del Pla de l’Estany i de l’Alt Empordà, que conformen el tram baix del Fluvià.

Bona part dels textos recollits, tant en un itinerari com en l’altre, diferencien de manera clara dos paisatges associats al Fluvià: si bé en la seva part alta, la garrotxina, el riu és abrupte, a partir de Besalú i fins a la desembocadura el riu s’assuaveix plàcidament i forma meandres d’una gran bellesa, que eixamplen el seu llit. A la seva vora també hi trobem algunes centrals elèctriques, però l’aprofitament hídric del Fluvià en el seu tram baix és menor respecte a la part alta. Per tant, en aquest itinerari, el patrimoni industrial que s’associa al Fluvià al seu curs per la Garrotxa, i que ja es va recollir a L’alt Fluvià, apareix aquí en menor mesura. En canvi, dels textos que trobareu a continuació, destaquen en especial les descripcions pausades, sobretot dedicades als paisatges de conreu i als petits pobles que es troben a la vora del Fluvià, que es corresponen amb la tranquil·litat del curs del riu en aquest tram.

L’itinerari El baix Fluvià transcorre per diversos municipis que integren diversos nuclis de població i que pertanyen a dues comarques: el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. En aquest sentit, cal tenir en compte que la comarca del Pla de l’Estany no va ser aprovada oficialment fins el 1988; per tant, la denominació que apareix en relació amb alguns dels punts de l’itinerari evidencia la zona de confluència d’aquest territori, que té el riu Fluvià com a nexe de connexió entre la Garrotxa i l’Empordà.

Finalment, i en relació amb el contingut dels textos seleccionats, alguns autors ja denunciaven, dècades enrere, l’abandonament del riu i el mal estat de conservació en què es trobava la seva llera, sobretot per a la pervivència de la flora i la fauna. Si bé és cert que, en els darrers anys, rius com el Fluvià s’han posat en valor, tant a nivell natural com cultural, l’actual sequera que pateixen bona part de les conques internes i l’emergència climàtica en què fa temps que ens trobem demostren com n’és d’important vetllar per la qualitat de vida del Fluvià, entre d’altres rius i rieres. Amb aquest itinerari literari, que recull nombrosos testimonis que van voler deixar per escrit les seves impressions sobre diversos espais que es troben al voltant del Fluvià, confiem contribuir també a la seva valorització.