L'alt Fluvià és el número 20 de la col·lecció d'itinerari literaris autoguiats que publica de manera regular la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. La presentació, el guió i la selecció de textos ha anat a càrrec de Margarida Casacuberta, Anna Perera Roura i Ester Cantallops. 

***

Aquest itinerari literari va néixer de la proposta que Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari, va fer a Josep Vila, director del Campus Patrimoni Cultural i Natural de la Universitat de Girona. La col·laboració amb Can Trona, Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas, ha permès materialitzar-lo. L'entusiasme i la bona entesa han planat sobre aquest projecte des dels inicis. La Càtedra comptava amb l'experiència d'haver confeccionat la part literària de la Ruta del Ter i té com a objectiu l'elaboració d'itineraris literaris resseguint el curs de més rius. Així mateix, des del Campus Patrimoni Cultural i Natural, la proposta d’un itinerari literari de la part alta del Fluvià s’esqueia amb el propòsit de conscienciar, tant la població de la Garrotxa com el cada vegada més nombrós contingent turístic que hi arriba, de la importància del paisatge entès com a patrimoni que cal conèixer, respectar i preservar.

El paisatge és una construcció històrica i cultural i, com a tal, una construcció humana i canviant, producte d’una constant tensió entre usos i representacions, i, sobretot, producte de la negociació i el consens. Una bona manera de contribuir a aquesta conscienciació és mostrar la llarga i diversa acumulació de mirades i de veus que, al llarg dels dos darrers segles –des de mitjan segle XIX fins ara mateix– han contribuït a crear el que Josep Pla va anomenar genèricament el «paisatge d’Olot» tot referint-se a la Garrotxa, i fer-ho a través del fil conductor del riu que el vertebra: el Fluvià. Partíem d’un material ingent, recollit en part en el decurs de dos altres projectes anteriors: l’Atles literari de les terres de Girona (2003), dirigit per Narcís-Jordi Aragó i Mariàngela Vilallonga, i El paisatge d’Olot (2008), d’Isabel Banal i Margarida Casacuberta. Es tracta d’una antologia de textos literaris (entenent la literatura en un sentit ampli) que dibuixen la imatge de la comarca a l’entorn del paisatge i que, la majoria, tenen el riu Fluvià com a element recurrent.

Per això, l’itinerari que presentem és producte d’una selecció dràstica, realitzada d’acord amb uns criteris bàsics de representativitat territorial i cronològica i de qualitat literària. N’ha resultat un recorregut amb setze punts, que comença als Hostalets d’en Bas i acaba a Besalú, que convida a mirar el riu amb la companyia de més d’un centenar de textos procedents d’una cinquantena d’escriptors i escriptores, poetes, novel·listes i periodistes que han mirat el paisatge des de dins o des de fora. Algunes d’aquestes mirades són idealitzadores i mitificadores; d’altres, crítiques i intencionades. Totes, però, parteixen de la vivència personal i intransferible d’una realitat complexa viscuda en moments vitals i contextos històrics diferents que es completarà amb l’experiència i la mirada particular de les persones que decideixin explorar, a través de l’itinerari proposat, el paisatge literari de L’alt Fluvià.