L'itinerari literari Castell de Requesens és el número 13 de la col·lecció itineraris literaris autoguiats de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. La presentació, el guió i la selecció de textos van anar a càrrec de l'historiador Lluís Serrano. L'elaboració de l'itinerari va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Jonquera, el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i els propietaris de la finca de Requesens.

***

La Muntanya de Requesens, en plena serra de l’Albera, forma part del terme municipal de la Jonquera des de 1846. Després de 1447, Requesens es va integrar a la parròquia de Cantallops, poble per on té el principal accés i amb el què guarda una forta vinculació. Junt amb Baussitges i Sant Quirze de Colera, i en virtut de la Llei 3/1986, de 10 de març, Requesens va ser declarat Paratge Natural d'Interès Nacional de l’Albera.

L’economia de la muntanya ha estat forestal i ramadera, i s’ha caracteritzat, des d’època medieval, per l’existència de masos que tenien concedida la seva explotació. Històricament, al santuari del veïnat s’hi celebrava la processó de Tramuntana des de Figueres, lloc emblemàtic per a empordanesos i rossellonesos. Cantallops i Mollet de Peralada encara hi celebren dues processons relacionades amb el calendari pasqual.

Al bell mig de la mateixa vall –a 500 metres d’alçada– hi trobem el monumental castell de Requesens. Aquesta gran fortalesa medieval, el perímetre de la qual era gairebé el mateix que actualment, a finals del segle XIX era una gran mola arruïnada i parcialment habitada per masovers. Fou reconstruïda i reconvertida en residència de lleure i ostentació pels últims comtes de Peralada. Així, el 1893, Tomàs de Rocabertí va iniciar unes obres –que no va poder veure acabades perquè va morir el 1898– que van ser inaugurades el juny de 1899 per la seva germana, Joana Adelaida de Rocabertí, qui, pocs dies després, moria en circumstàncies polèmiques dins el mateix castell.

La reconstrucció del castell va causar sensació i va generar un gran impacte social i cultural arreu de Catalunya, especialment en l’àmbit excursionista. En aquell tombant de segle, després del desastre colonial de 1898, els visitants apel·laven a una reconstrucció de Catalunya i d’Espanya tan acurada com la realitzada al castell de Requesens. El director de l’obra fou el figuerenc Alexandre Comalat, qui alhora fou administrador de la muntanya.

Lluís Marià Vidal i Norbert Font i Saguer, el 1899 i 1901, van deixar interessants cròniques de les excursions en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Múltiples articles a la premsa, excursions i llibres com la Guia de les Alberes de Cèsar August Torras (1919), van fer de Requesens i el seu castell una de les referències arquitectòniques de la comarca, de la província i de Catalunya. La consulta dels fulls de visites del castell, de l’època de Comalat, és útil per avaluar les sensacions i les impressions dels visitants.  

Després del saqueig del castell durant la guerra civil i el seu destí com a caserna militar durant els primers anys del franquisme, el monument es va abandonar i es va anar degradant fins el seu estat actual. Avui, sobre la base de la legislació estatal anterior, el castell de Requesens és Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en virtut de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

En una simple visita al castell de Requesens no és difícil emprendre un viatge. Sí, un viatge. Perquè de vegades, com deia Josep Vicente, «no cal viatjar per fer un viatge: si el lloc existeix i el teu ànim el sap trobar, el viatge t’és donat perquè hauràs sortit de la quotidianitat i hauràs entrat en la màgia generosa del viatge: que el lloc sigui a tocar, no tindrà importància». I si en aquest «viatge» pel castell llegim algunes de les impressions d’antics visitants, excursionistes i arqueòlegs, se’ns obre l’oportunitat de conèixer, a través de la descripció del paisatge, diferents perspectives i valors del passat, alguns dels quals enquadrats en la cultura del catalanisme. També pot ser que l’esperit sigui pres per l’emoció estimulada per unes visions i il·lusions antigues que fan viure i veure el castell d’una altra forma. És per això que, a través d’obres, articles de premsa i fulls de visita, l’ortografia dels quals ha estat normalitzada per a facilitar-ne la lectura, hem realitzat aquest itinerari literari.