L'itinerari literari Aurora Bertrana a Girona és el número 27 de la col·lecció d'itineraris literaris autoguiats que edita la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent. La presentació va anar a càrrec de Mariàngela Vilallonga i el guió i la selecció de textos a càrrec d'Anna Perera Roura.

***

Hi ha dos moments de la vida d’Aurora Bertrana en els quals Girona és decisiva: l’any 1892 quan Aurora hi va néixer, justament el dia de Sant Narcís, patró de la ciutat, el 29 d’octubre en plenes fires, i l’any 1967 quan Girona celebrà el centenari del naixement del seu pare Prudenci Bertrana. Entre l’un i l’altre molta vida viscuda arreu del món, especialment a Barcelona, a Suïssa, a la Polinèsia francesa, a Berga.

En aquest volum el lector podrà resseguir els escenaris gironins de l’escriptora, els de la seva infantesa i joventut des de 1892 fins a 1912 i els dels darrers anys de la seva vida, des de 1967 fins a 1974, data de la seva mort, amb 82 anys. Si bé Aurora va néixer a Girona, va morir a Berga on és enterrada.

Els primers vint anys de vida que Aurora passà a Girona són descrits amb tota mena de detalls al primer volum de les Memòries, per això en trobareu un bon grapat de fragments en aquest itinerari. Són una font inesgotable d’informació. S’hi pot resseguir la genealogia de l’escriptora amb notícia extensa de la família, de les cases on va viure, de les escoles on va aprendre, de les activitats que portava a terme de nena i d’adolescent, del seu vincle amb la ciutat que estimava i al mateix temps refusava portada probablement pel sentiment de frustració que el seu pare sentia. Als divuit anys va anar a estudiar a Barcelona i dos anys més tard la família sencera s’hi va traslladar a viure definitivament. A Girona Aurora s’hi va formar personal i intel·lectualment i va escriure que la ciutat «va lligada estretament a l'alba de la meva vida, un xic aventurera, als meus somnis més cars, als meus anhels més pregons.»

Aquesta Girona de la infantesa i adolescència apareix ficcionada en dues obres d’Aurora. A la novel·la Camins de somni de 1955, el protagonista és un personatge gironí de nom Miquel Siqués, que deixa la ciutat de jove i passa una vida d’aventures que pot fer pensar en la biografia de la mateixa escriptora. I a la novel·la La nimfa d’argila de 1959, el protagonista, un altre nen anomenat Jaume, viu també la infantesa a La Rodona, el lloc on els avis materns d’Aurora tenien la casa que ella va viure.

Quan en una entrevista de l’any 1971 Aurora va ser preguntada pel motiu de la seva decisió de suprimir de les Memòries els fets viscuts des de l’any 1950 a l’any 1970, va respondre: «Perquè aquests darrers vint anys no he viscut. És difícil d'explicar. Són anys sense cap aventura, anys somorts, anys grisos. Només he viscut en les meves obres literàries. Ara per a mi, escriure és viure, i l'aventura ja resta contada en el contingut de la meva obra.» I en les obres literàries que escrivia aquests anys Girona hi tenia un paper destacat.

Tot i que aturà el relat de la seva vida poc després de la seva tornada a Catalunya, podem assenyalar llocs literaris gironins d’aquests anys finals sobre els que ella va preferir fer silenci, en les entrevistes que va concedir, els articles que va escriure, les cartes que va dirigir a amics i coneguts, i les activitats culturals que va dur a terme. Aquí n’hi trobareu algunes mostres.

Perquè Aurora Bertrana a partir de la celebració del centenari del naixement del seu pare Prudenci Bertrana, l’any 1967, va tornar a sovintejar Girona. I aquest és l’inici del segon moment gironí d’Aurora, el del retrobament amb la ciutat. Aquell any 1967 un grup de gironins van decidir de crear un premi literari de novel·la en català i li van donar el nom de Prudenci Bertrana, a manera d’homenatge. La seva filla Aurora va ser puntal de la celebració del centenari i de la iniciativa que avalaven personalitats com Josep Pla, Santiago Sobrequés, Salvador Espriu o Antoni Maria Badia Margarit. I va formar part dels primers jurats al costat de Modest Prats o Joaquim Molas. La relació amb el setmanari Presència esdevé un altre dels punts de trobada amb la ciutat i amb la seva gent, a més de les visites als familiars que encara hi quedaven.

En un acte de justícia i reconeixement, aquest any 2022, la Fundació Prudenci Bertrana, organitzadora dels Premis Literaris de Girona, ha afegit un nou guardó als sis ja existents i l’ha dedicat a Aurora Bertrana. El dia 20 de setembre es va lliurar, doncs, a l’Auditori de Girona el 1r. Premi Aurora Bertrana de traducció. S’afegeix als ja existents Premi Prudenci Bertrana de novel·la, amb 55 edicions, Premi Miquel de Palol de poesia, amb 45 edicions, Premi Carles Rahola d’assaig, amb 43 edicions, Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb 37 edicions, Premi Cerverí de lletra de cançó, amb 28 edicions, i Premi Lletra a un projecte de difusió de la literatura catalana, amb 22 edicions.

Des de 1998 la Biblioteca de la Universitat de Girona conserva, estudia i difon el llegat dels Bertrana en el Fons Prudenci i Aurora Bertrana. Des de la Càtedra de Patrimoni Literari col·laborem en aquesta tasca de divulgació de la Biblioteca. Aquest és el segon itinerari que dediquem a Aurora Bertrana, i no serà el darrer. Vam començar amb Aurora Bertrana a Ginebra, publicat l’any 2017, versionat en francès l’any 2018 com La Genève d’Aurora Bertrana, i continuarem amb Aurora Bertrana a Barcelona l’any que ve.